Regina Deríeva
       
                 


Albanian
Arabic
Armenian
Azerbaijani
Bengali
Bulgarian
Burmese
Catalan
Chinese
Danish
English
Esperanto
French
German
Greek
Icelandic
Italian
Kazakh
Korean
Latvian
Lithuanian
Malayalam
Polish
Portuguese
Russian
Spanish
Swedish
Thai
Ukrainian


 

Regina Derieva. Karaganda, 1972.
(1949-2013)

 

Regina Derieva in Beit Safafa, 1994
 
Reguina Deríeva (rus: Реги́на Ио́сифовна Дери́ева), nascuda el 7 de febrer
del 1949 a Odessa, Unió Soviètica (actual Ucraïna), morta l'11 de desembre
del 2013 a Estocolm, Suècia) fou una poetessa, assagista i traductora russa
nacionalitzada sueca.

Biografia

Derieva va néixer i es va criar a Odessa. El 1960 es va traslladar amb els seus
pares a Tselinograd (avui Nursultan), i cinc anys després a Kharagandí, al 
Kazakhstan. El 1969 va realitzar una formació musical i va ensenyar piano 
durant catorze anys. Va publicar diverses col·leccions de poemes censurats 
a la seva pàtria, i només el 1989 se li va permetre formar part de la Unió 
d'Escriptors Soviètics.

Per consell del seu col·lega, el Premi Nobel de Literatura Joseph Brodsky, 
que va qualificar la poesia de Deríeva amb les paraules: «La veritable autoria
aquí és la poesia mateixa, la llibertat mateixa»" - va abandonar la Unió 
Soviètica el 1990.

A principis de 1991, Derieva, juntament amb el seu marit i el seu fill, van 
optar per emigrar a Israel. Va viure a Jerusalem Est, Betlem i Beit Safafa, entre
d'altres . Com que es va convertir al catolicisme el 1989, no se li va aplicar 
la Llei del Retorn. El 1996, la sol·licitud de ciutadania de la família Deríeva i 
la seva família va ser rebutjada oficialment pel Tribunal Suprem d'Israel. 
Després d'això, va viure diversos anys sense cap document i va treballar 
com a “poeta en residència” a l'Institut Ecumènic Tantur de Jerusalem.

L'estiu de 1999, Regina Derieva va rebre una invitació dels bisbes suecs per 
participar a una conferència internacional a Linköping, després de la qual va 
ser expulsada per les autoritats israelianes del país sense dret a tornar.

Després d'haver obtingut la ciutadania sueca i com a membre de la Unió 
d'Escriptors de Suècia, Regina Derieva va participar en diversos festivals 
literaris suecs i internacionals. Per la seva introducció i traducció del poeta 
estatunidenc Thomas Merton, va rebre la beca Shannon 2003 de 
la International Thomas Merton Society i, el 2009, la Medalla Ora et labora
del Bisbat Catòlic d'Estocolm per la seva obra literària.

Entre 1999 i 2001 va viure amb el seu marit a la Fundació Sigtuna de la ciutat 
de Sigtuna, després de la qual cosa va viure i treballar a Märsta fins a la seva mort.

Regina Derieva va ser enterrada el 23 de desembre de 2013 al Cementiri 
del Nord (secció cementiri catòlic) a Estocolm

Creativitat

Regina Derieva és autora Derieva d'una vintena d'obres, principalment 
col·leccions de poesia però també prosa, assaigs i traduccions. Algunes de 
les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, suec, francès, àrab i molts 
altres idiomes. Entre els seus traductors figuren Daniel Weissbort, Jim Kates, 
Peter France, Alan Shaw, Robert Reid, Verónika Lossky, Bengt Jangfeldt, 
Håkan Sandell i Bengt Samuelson. Ella mateixa ha traduït al rus poesia 
contemporània dels Estats Units, Austràlia, el Regne Unit, Polònia i Suècia, 
entre d'altres.

La poesia de Derieva està fortament influenciada per la seva fe catòlica. En 
la seva revisió del volum de selecció "La geometria del cel", suec: Himmelens
geometri, amb la qual Derieva fou introduïda en suec, Magnus Ringgren 
va escriure:
« És una destacada poeta religiosa per a qui la vida espiritual té una gran 
precedència sobre allò material. El seu món de poesia és un paisatge 
existencial, potser massa abstracte per a qualsevol persona que estigui 
escolaritzada en una tradició de poesia sueca més afectada pel món. Déu 
s'estén al món però no arriba als nostres temps. A Deríeva hi ha una crítica 
profunda sobre la civilització. Les persones que busquen Déu formen petites
illes en un mar de buidor. La realitat sembla estar buida de signes espirituals, 
ja no encarnats. En certa manera, sembla més gnòstica que purament 
cristiana, però aquesta actitud ha estat poèticament fructífera. A Suècia l'hem
coneguda a Stagnelius.»

A l'Expressen, Aris Fioretos va escriure:
« En els poemes de Derieva, la profunditat de l'ànima es combina amb una 
falta suprema de sentimentalisme, una consciència tradicional sòlida amb una
mena de sobrietat igualment desesperada. Només llavors la Paraula es 
converteix en pols, i la pols en paraules. I només aleshores l'objectiu de llegir
poesia religiosa es fa previsible, però en allò que ha de ser: sacsejades. »

La poesia de Deríeva esdevingué cada vegada més destacada, especialment 
en el món angloparlant, durant els anys 2000, quan es van publicar diverses
traduccions.

Håkan Sandell va escriure en un memorial a Sydsvenskan:
« Malauradament, ha estat un secret ben guardat que un dels poetes més 
respectats de Rússia ha estat durant molt de temps a Suècia. [...] Per 
comprendre veritablement l'amplitud de la seva poesia, [...] haureu de passar
probablement als nombrosos volums de seleccions anglesos i americans. 
La seva poesia està fortament arrelada en la fe cristiana i en l'ortodòxia russa,
però també fou una poetessa clàssica, en constant conversa amb els poetes 
elegíac-satírics romans i amb la filosofia grega.»

Diversos poetes destacats, entre ells Joseph Brodsky, Tomas Venclova i 
Les Murray, han expressat la seva admiració per la seva poesia.

L'arxiu principal de Reguina Deríeva, inclosa la majoria dels manuscrits, es
conserva a la Universitat de Stanford. Les col·leccions més petites també es 
poden trobar a la Biblioteca de llibres i manuscrits rars Beinecke de
la Universitat Yale, a la Fundació Sigtuna i al Museu de Sigtuna.


 

Antoni Albalat Salanova

EVOCACIÓN DE REGINA DERIEVA*

Un viejo tópico señala que cada vez que muere una persona de cierta edad se pierde una biblioteca. Es 
cierto, aunque sea un tópico. De hecho, nunca he creído que exista lo que se define como literatura de 
ficción. La literatura, en tanto que proceso de creación humana (vamos a dejar a las musas y a la 
inspiración tranquilas) no deja de ser siempre, una proyección del espíritu del escritor o de la escritora, 
de su alma o de su trilogía freudiana: el yo, el ello y su superyo. Así pues, escribir siempre es un acto 
de reflexión ante un espejo sin mercurio: el papel en blanco. Y, se quiera o no, siempre acabaremos 
siendo transparentes incluso en la más sublime mentira que es esa escritura llamada novela. Por descontado, en la poesía uno suele desnudarse siempre, aunque la poesía sea tan críptica como la de 
T. S. Eliot (por poner uno de los ejemplos más fáciles) o aunque se escriba de temas tan lejanos a uno 
mismo como los poemas de Jorge Luis Borges sobre la épica islandesa.

   Si el anciano es una biblioteca y toda muerte, para los otros, para la “alteridad” de los que aún no
hemos muerto, es un recordatorio de cómo acabaremos oscurecidos por el silencio: dolor, pues, de la 
potencialidad que se extingue. En el caso de los poetas, como nos ha pasado con Regina Derieva, el 
tránsito es aún más doloroso. Entre otras cosas porque Regina Derieva aún era joven. Más todavía: no 
sólo era joven, sino que su vida fue un calvario hasta hace pocos años: primero por el hostigamiento 
soviético, ese exilio o mordaza interior que tan bien conocemos en el Estado español (más ahora en unos
tiempos en los que parece resucitar la bestia del fascismo y de la intolerancia: la medusa con túnica de 
crisis, que esconde la voluntad política de negar las libertades sociales, de pensamiento, de expresión, 
etc., en medio de una Europa dominada por los mercados). Luego, Regina, en su diáspora familiar, 
también sufrió la intolerancia debido a sus creencias religiosas en Israel. Tanto ella como su marido, 
otro gran artista y amigo, Alexander Deriev, han tenido un periplo vital en el cual los veo como 
a Simeón el Estilita. Firmes sobre la sólida columna de sus creencias profundas, firmes sobre el ancho 
capitel de su arte: ya fuera la escritura, la pintura, la actividad editorial o la animación cultural con sus 
encuentros de poetas en Estocolmo, a los que (y perdonad mi inmodestia) tuve el placer de ser invitado 
en alguna ocasión, también como poeta.

   Estos versos, del poema “On The Sea-Shore, Smell Of Iodine”, demuestran lo que afirmo, el mundo, 
la realidad como prisión, para el poeta: la necesidad de expresarse siempre con absoluta libertad en todo 
tiempo y en cualquier lugar:

All over the world — the prison. At the world’s
end a certain John plays the piano.

   El poeta es siempre un ser enjaulado no sólo por la realidad sino, paradoja, por su necesidad vital de 
cantar: es prisionero de sí mismo, de su voz interior, de su vivencia más profunda que necesita cantar 
siempre: es un Sísifo del pensamiento y de la comunicación de los temas más graves, más medulares. 
Esa voz, en Regina, llegó a resonar incluso con aspereza: con fuerza y desesperación, con desgarro de 
martirologio. Por eso lo grita, porque llega a ser desgarro y aullido. El poeta también aúlla: nos 
lo enseñó Allen Ginsberg y Regina no sólo nos lo recordó, sino que aulló (tal vez no sólo por ella, 
sino, quiero pensar, que por todos nosotros y, en especial, por toda la gente que aún en 2013 necesita 
aullar y no puede). Su poesía, su aullido perenne es un acto de expiación ecuménica. El dolor de Regina
lleva tatuado en la piel de sus palimpsestos el dolor de tantos y tantos seres humanos que sufren 
amordazados en cualquier lugar del planeta. Derieva aúlla sin concesiones a la poesía de verso amable, 
de palabras hermosas, sin dejarse arrastrar por el canto fácil de las sirenas del verso afectado por 
la estética y vacío de contenido existencial. Vivir siempre es sinónimo de morir y hay gente aún que 
vive muerta mientras el primer mundo se refugia en su cálida (y despiadada) mentira de eso que se ha 
llamado el estado del bienestar. Derieva aúlla y su aullido es el canto de todos y de todas, aunque sus 
referentes suelan ser muy personales: 

Theory Of Recruiting

Sons of bitches
were born
with hearts of stone,
cherishing this stone
all their life.
Children of
sons of bitches
were born
with hearts of grenade,
in order to
blow to pieces
everything,
and to leave as a message for their descendants —
entrails
(still smoking entrails)
of sons of bitches.

   La poeta, es por lo tanto, una única garganta que asume en su unicidad, en su tragedia, un referente 
universal. Es una y es todos a la vez, aunque ese “todos” no sea un “todos” coral o arquetípico, a la 
fallida manera jungiana. Regina carga su sufrimiento personal que, sobre el papel, se convierte: alquimia
poética en un referente universal. Julia Istomina lo expresa bastante mejor que yo, cuando comenta el 
poemario “Alien Mater”:

For Regina Derieva’s “Alien Matter,” the folk ego is replaced by the one-body, one-mind factor. God 
is hiding or dead. Poetry involves something else altogether, and yet that familiar tug at the elbow is 
too hard to resist. There is brilliant and variant translation work in this book’s making. I would ask 
for fewer “tears,” but those are commonly the first reaction when, as in Derieva’s poem “Since I Have
Not Had My Home”: “Lacking even paper / I write on my heart / turned inside out. / That is why it 
squeaks / at night like the earth’s axis / that turns me face to face / with the impossible.”

   Además, con Regina me unían también otros gustos, casi franciscanos: la afición, por ejemplo, hacia 
los caracoles marinos, hacia las conchas en espiral que no dejan de ser un símbolo un arquetipo de la 
misma existencia humana. La espiral, conviene recordarlo, es una de las formas geométricas más 
sencillas y, al mismo tiempo, ejemplifica la dualidad del pensamiento: se repliega hacia el interior en la
reflexión y, al mismo tiempo, puede crecer hacia el exterior: inputs y outputs. El crecimiento, interior o
exterior, en un plano teórico, puede ser infinito: fractal. Así la poesía, así la poesía también de Regina: 
su dolor es una espiral de vivencias propias, interiores que, desplegadas son el dolor de todos. Como 
decía Ezra Pound, la buena poesía es aquella que se puede leer innumerables veces. Aquella que siempre nos aporta significados nuevos. Como la fuente que siempre nos ofrece agua fresca, día tras día. Como 
las espirales de los caracoles: siempre podemos ir hacia dentro o hacia fuera. Siempre más hacia allá. 
Más que materialidad indica un camino espiritual.

   Por eso la muerte de los poetas es tan dolorosa: porque perdemos los referentes que quedaron en el 
tintero, en los pliegues íntimos de su experiencia. Libros que ya no escribirán, libros que no podremos 
leer, agua que no apagará nuestra sed. Desolación.

   Nos queda el consuela de haber sido sus amigos, de sus más de treinta libros, de su voz y, sobre todo,
de su fe que es como decir esperanza. En las antípodas de la poesía de Regina Derieva, Dylan Thomas 
lo expresó muy bien en aquél poema ya clásico:

And death shall have no dominion.
Dead man naked they shall be one
With the man in the wind and the west moon;
When their bones are picked clean and the clean bones gone,
They shall have stars at elbow and foot;
Though they go mad they shall be sane,
Though they sink through the sea they shall rise again;
Though lovers be lost love shall not;
And death shall have no dominion.

   Esas estrellas en el codo y en el pie son la poesía. La poesía nos vuelve cuerdos en nuestra locura y 
locos en nuestra cordura. Esa es su grandeza y esa espiral nos la mostró magistralmente Regina. 
La tierra, su andadura fugaz y fructífera, no le fue leve a sus pies. Ahora descansa y la tierra sigue sin ser
leve para nosotros, para Alexander, para la humanidad en general: caracoles que nos arrastramos en 
mares de penas:

off this isle
all this while
alive

   Regina vive en sus versos y en sus lectores. No dejemos que vuelva a morir, ahora que ya participa de lo Inefable.
 

Castelló de la Plana, Països Catalans; diciembre de 2013
__*Curator Aquarum: In Memoriam Regina Derieva, Stockholm : Ars Interpres Publications, 2015 

 

 

RUSSIAN
SWEDISH
ENGLISH
OTHER LANGUAGES
 
Recent Books
 

EARTHLY LEXICON
Marick Press
Order EARTHLY LEXICON
from Amazon.com

 
                 
       The official Regina Derieva 
website   /   Copyright © 2022
by the Estate of Regina Derieva
   
Home | Biography | Books | Reviews | Poems | Translations
Recordings | Other works | Links | News | Bibliography | Contact
   
WEB DESIGN BY BREM